El nostre equip científic i tècnic
Josette DURRIEU
Membre d'Honor del Parlament
Expert del Consell d'Europa
Yoan RUMEAU – President Associació ILPE
Professor associat d'Història
Alcalde d'Aventignan (coves de Gargas)
Robert BELOT – President Comitè científic
Catedràtic d'Història Contemporània
a la Universitat Jean Monnet
Context històric i cultural de la temàtica de la ruta
La primera dificultat dels fugitius per integrar-se en la memòria col·lectiva prové d'una certa imatge lligada a expatriació, a l'exili. Pel que fa a França, hi ha una idea força comunament acceptada segons que la Resistència "interna" gaudiria d'una legitimitat i d'una puresa d'intenció que no podrien ser reivindicar la Resistència "externa", com si la paraula "Resistència" no es pogués aplicar a la va lluitar des de Londres i Alger, "un episodi d'una guerra tradicional". Aquesta opinió, que és més consideracions polítiques més que històriques, va ser generalitzada. És hora de restaurar perspectives. Tal és el significat profund del nostre projecte. Hem de consagrar la idea que l'expatriació pels Pirineus dóna testimoni una clara voluntat de lluitar contra una Europa antidemocràtica. Així ho ha dit Franco tot i que la seva política, gràcies a la pressió angloamericana a partir de novembre de 1942, ha finalment deixar-ho passar després d'un període d'internament.
La segona dificultat dels fugitius per recordar sorgeix del fet que estem en presència d'un fenomen fragmentat, d'un flux de població no supervisada i desinstitucionalitzada, producte de microdecisions que, sense consulta, sense un pla global. Aquesta especificitat, un antic candidat a la fugida, inventor del "Chant des Partisans", l'havia vist intuïtivament i líricament vint anys després de l'Alliberament. Maurice Druon, convidat per un grup d'exfugitius, va acollir aquesta iniciativa que finalment va permetre "posar cara a cara, posar al costat de tants germans de cor, decisió i prova que, fins llavors, inevitablement, no eren conscients l'un de l'altre". I es va fer la pregunta que és al cor del nostre projecte: per a què raó última "tots aquests gestos diversos, heroics o quotidians, totes aquestes accions, enlluernadores o secrets" han pogut transformar-se en un moviment col·lectiu? La creació d'un Itinerari Cultural serà, per primera vegada, una manera de reconèixer i encarnar aquest moviment.
La tercera dificultat prové dels països pels quals van haver de passar els fugitius: els règims d'Espanya i els Portugal eren dictadures pro-Eix (encara que no bel·ligerant). És per això que els fugitius van ser empresonats i sotmesos a diverses formes de confinament, la seva llibertat havia estat lligada a la pressió de la Governs britànic i nord-americà. El context commemoratiu està evolucionant. Hi ha hagut un ressorgiment de l'interès en els últims anys. A Espanya, el La Diputació de Lleida va prendre la iniciativa del programa "Perseguits i Salvats" l'any 2015: desenvolupament de Sort de la presó com a centre d'interpretació i senyalització de set rutes amb l'establiment d'un Senyalització històrica i documentació traduïda a diversos idiomes. Un monument "Murmuration", en el "camí cap a la llibertat", es va inaugurar a Seilhan el 2024. El 2021, l'exalcalde de Lisboa té un medalló instal·lat al Miradouro São Pedro (entre Príncipe Real i Chiado) representant Jean Moulin i commemorant la seva visita a Lisboa a la tardor de 1941 (una de les nostres Itineraris està dedicat a l'heroi assassinat el 1943). Els records oblidats ressorgen. Aquest és el cas de la 11 Fitxa de certificació – Cicle de certificació dels Itineraris Culturals del Consell d'Europa 2024-2025 monument, inaugurat el 2012 a Gibraltar en homenatge als gibraltarencs evacuats durant la Segona Guerra Mundial Guerra Mundial i enviat al Marroc, Madeira, Jamaica, Irlanda del Nord i Anglaterra. Un altre exemple a França: per recordar-nos el paper dels contrabandistes, que estan poc representats en la memòria l'any 2002 es va aixecar una estela al municipi de Marignac i s'acaba de construir un camí senyalitzat que finalitzarà a Bausen, a la Val d'Aran, en el marc de la política transfronterera franco-espanyola.