BENJAMÍ WALTER
I EL SECRET DE LA TOVALLOLA NEGRA...
Extracte del llibre de Lisa FITTKO "The Walter BENJAMIN Way"
RECORDS. 1940 – 1941
Preparant el viatge...
« … M'adono que Benjamin porta una tovallola, sens dubte la va agafar durant la nostra parada a la fonda. Sembla pesat. Li pregunto si el puc ajudar:
- Conté el meu últim manuscrit", explica.
- Però, per què s'imposa ara? Només vam anar a explorar.
- Ja sabeu, aquesta tovallola és la meva possessió més preuada. No es tracta de perdre'l. Aquest manuscrit s'ha de guardar. Ell és més important que jo.
Aquí estem, em vaig dir a mi mateix. El camí no serà fàcil. Benjamí i les seves peculiaritats! Tenia també el maletí a la mà quan passejava, disfressat de mariner, pel port de Marsella? Però l'important de moment era trobar el camí correcte: aquí hi ha l'estable, actualment desocupat. De moment, anem pel bon camí. Després arribem al camí que fa un lleuger desviament a l'esquerra. Aquesta és l'enorme roca que s'ha esmentat. Una clariana! Aquí som! Vam trigar gairebé tres hores... »
El personatge
« … Quin personatge més estrany, vaig pensar: un pensament cristal·lí, una força interior indomable, i amb tot això trontollava com cap altre. Walter Benjamin va revelar en un dels seus escrits (Agesilau Santander) el secret de la seva força: "[...] Res no pot triomfar sobre la meva paciència".
Ara que Benjamin és reconegut com un dels grans pensadors i crítics literaris d'aquest segle, de vegades em pregunten: "Què t'ha dit del seu manuscrit?" "Hi estava desenvolupant un nou sistema filosòfic... »
Travessant la frontera
« … Bon cel! Havia de portar el meu petit món al cim dels Pirineus... La filosofia podia esperar. El repte era salvar uns quants éssers humans, per evitar que caiguessin en mans dels nazis. I em vaig trobar amb sota el lideratge del meu transbordador improvisat aquest maleït fenomen, el vell Benjamí, a qui res no havia pogut convèncer per separar-se amb el seu llast, aquesta motxilla de cuir negre. Ens agradés o no, havíem d'arrossegar el "monstre" per la muntanya... »
La difícil ascensió
« … Vam enfilar-nos entre els ceps sobrecarregats de raïms de raïm gairebé madur, aquell raïm negre i dolç de Banyuls. En la meva memòria –però la memòria de vegades distorsiona les imatges– el pendent era gairebé vertical. Va ser l'única vegada que Benjamin es va trencar. Més precisament, va intentar escalar i, en no aconseguir-ho, va explicar amb calma que la tasca estava fora de les seves forces. José i jo el vam agafar entre tots dos, ens va posar els braços al voltant de les espatlles i el vam arrossegar –amb la motxilla– fins a dalt de la vinya. Respirava amb dificultat, però no pronunciava cap queixa, ni tan sols un sospir. Només, no parava de mirar la tovallola... »
Arribada a Portbou
« … Allà baix, és Portbou. Amb el lloc fronterer espanyol on aniràs a presentar-te. Aquest camí hi condueix directament. Un autèntic camí! »
Havíem sortit a les quatre de la matinada. Per tant, havíem trigat gairebé deu hores des de Banyuls fins aquí.
"Aneu directament al lloc fronterer, mostreu els vostres papers: passaports, visats de trànsit espanyols i portuguesos. Tan aviat com tingueu el buffer d'entrada, agafeu el següent tren cap a Lisboa. Però tot això ho saps. Ara us he de deixar. Adéu! »
El vell Benjamí i el seu manuscrit estaven ara fora de perill a l'altra banda de la muntanya.
"Pocs dies després, em vaig assabentar de la mort de Walter Benjamin. S'havia suïcidat a Portbou la nit després de la seva arribada. Al lloc fronterer espanyol els van dir: "Estem obligats a portar-vos de tornada a França -..."
Es va suïcidar...
Noves directrius per a l'entrada a Espanya
« … Acabàvem de rebre noves directives de Madrid: no entrar a Espanya sense un visat de sortida francès. »
Per sobreviure, calia aprendre a lliscar per les esquerdes, a empunyar tota la gamma de trucs i gestes per sortir d'un laberint amb un disseny perpètuament canviant. « … Hem de fer...".
Benjamin Walter no és una persona enginyosa...
« … Per a alguns, també significava adquirir aquest tipus de coses a través de la col·laboració. Per a nosaltres, els apàtrides, la prioritat era evitar el camp de concentració i no caure en mans de la Gestapo. Però Benjamin no era un home enginyós. Benjamí no tocava de peus a terra. Tot el que li importava era posar el seu manuscrit i la seva persona fora de l'abast de la Gestapo... »
Benjamin Walter no pot tornar a fer-ho... Se suïcidarà.
« … L'ascensió al Pirineu l'havia esgotat i, m'havia advertit, no es considerava capaç de tornar-ho a fer. Però ho havia planejat tot: tenia una dosi de morfina suficient per acabar amb la seva vida. Impressionats i commoguts pel seu suïcidi, els espanyols van concedir als altres permís per continuar el seu camí... »
Com un testament, va escriure...
"En una situació sense sortida, no tinc més remei que acabar-la. Així que és en un petit poble del Pirineu on ningú em coneix que la meva vida s'acabarà".
« … Quaranta anys més tard, parlant (Lisa FITTKO) amb el professor Abramsky de Londres, vam venir a parlar de Walter Benjamin i la seva obra. He esmentat la seva última odissea i l'afer manuscrit. Poc després, vaig rebre una trucada telefònica del professor Gershom Scholem, íntim amic de Benjamin i marmessor de la seva obra. Li vaig explicar els fets d'aquell dia de setembre de 1940.
- Almenys el manuscrit que tant li importava es va salvar, vaig remarcar.
- "Aquest manuscrit no existeix", va respondre Scholem. Ningú, a dia d'avui, n'ha sentit a parlar. Cal buscar-ho... El manuscrit ha desaparegut. »
Sense manuscrit. Ningú no té la més mínima informació sobre la pesada motxilla negra que conté l'obra que Benjamin estimava per sobre de tot.
Em sembla, però, avui que a Portbou, aquella nit, Walter Benjamin no ignorava el perill real. Només el seu perill real, la seva realitat, diferia de la nostra.
A Portbou va haver de retrobar-se amb el gnom, el seu gnoma personal, i el va haver de rematar. A la seva manera... »
El manuscrit no ha estat trobat. Ni a Porbou, ni a Figueres, ni a Barcelona. En aquell moment, només s'havia inscrit en el registre de defuncions que el difunt tenia en el seu poder una motxilla de cuir negre, "unos papeles mas de contenido desconocido", que contenia papers de contingut desconegut.
Lisa Fittko - Contrabandista als Pirineus
Presentació de Lisa FITTKO (autora del llibre), lluitadora de la resistència alemanya contra el nazisme (d'origen hongarès), contrabandista als Pirineus Orientals entre 1940 i 1941. Ella i el seu marit, Hans, són l'ànima d'una xarxa clandestina que organitza la fugida a Espanya des de Banyuls...
a Walter Benjamin Road
Frontera del pas de Rumpissar
sortida des de Banyuls
A prop de l'inici
